Peix de cera
Per no haver escrit el poema,
el lector es queda sense saber
en què podria consistir aquest
peix de cera.
(Joan Brossa, “Peix de cera”)
Ogni foto non scattata, come recita un vecchio slogan pubblicitario, è un ricordo che non c’è. Io, però, non sono totalmente d’accordo, soprattutto quando la brevità e/o l’intensità dell'istante esigono una dedicazione assoluta, dalla contemplazione di un’eclissi solare a momenti meno singolari ma altrettanto stupefacenti. La fotografia, infatti, sarà in quel caso incorporea, ma altrettanto efficace nel rallegrarci, o assillarci, attraverso il ricordo.
Per sapere cosa viene a mancare per ogni componimento poetico non scritto - e sapere, pertanto, a quale perdita potenziale andrebbe incontro il lettore - bisognerebbe sapere cosa sia la poesia. In molti si lanciano, prima o poi, alla ricerca di definizioni, incontrandone una veritiera soltanto nella misura in cui sarà concretamente applicabile alla propria esperienza.
Forse, però, la poesia si può spiegare soltanto attraverso la poesia, laddove le parole siano solo un modo per oscillare, ininterrottamente, tra il dire e il fare:
Entre lo que veo y digo,
Entre lo que digo y callo,
Entre lo que callo y sueño,
Entre lo que sueño y olvido
La poesía.
Se desliza entre el sí y el no:
dice
lo que callo,
calla
lo que digo,
sueña
lo que olvido.
No es un decir:
es un hacer.
Es un hacer
que es un decir.
La poesía
se dice y se oye:
es real.
Y apenas digo
es real,
se disipa.
¿Así es más real?
Idea palpable,
palabra
impalpable:
la poesía
va y viene
entre lo que es
y lo que no es.
Teje reflejos
y los desteje.
La poesía
siembra ojos en las páginas
siembra palabras en los ojos.
Los ojos hablan
las palabras miran,
las miradas piensan.
Oír
los pensamientos,
ver
lo que decimos
tocar
el cuerpo
de la idea.
Los ojos
se cierran
Las palabras se abren.
(Octavio Paz, “Decir, hacer”)





2 commento/i:
Bravo che aggiorni il tuo blog in modo serio... Io, tra il fatto che non ho internet a casa, tra il fatto che ho poco tempo, tra il fatto che c'ho da lavorare anche a casa, ho scritto solo cavolate che risalgono a più di due mesi fa...
fantàstica successió de paraules i moviments
talment la dansa que faig aquesta setmana
o poesia amb el cos
(faig un taller de poètica corporal)
res millor per entendre què és la poesia
o com la poesia pot ser per tot on un mateix la vegi, la percebi, la senti
doncs, una abraçada amb poesia, Ste!
maria*
Posta un commento